Els Moixogants, porten vestits i màscares en forma d'ocell amb les ales obertes, que volen simbolitzar els ocells de foc i altres esperits mitològics que habiten a l'aire. Tot això ho reforça l'ús de les forques amb què els dimonis llancen un tipus de pirotècnia ràpida i molt vistosa: la carretilla típica dels grups de diables tradicionals, que dura uns quinze segons i llança espurnes de foc blanc per damunt dels caps dels correfocaires. El llançament augmenta per la mobilitat que té la mateixa forca, amb la qual cosa s'aconsegueix que aquest foc sigui el que més s'expandeixi i que doni la impressió que és per tot arreu, així contribueix en la idea bàsica que, com a dimonis-ocell, els Moixogants representen els éssers diabòlics de l'aire i són per tot arreu.

Cal indicar, però, que a les moscades de les places normalment canvien les carretilles per bengales o fuets de tres minuts, com les que utilitzen les Fogueres i els dracs. Els Moixogants tenen un grup variable de dues a quatre persones que s'encarreguen de la seva pirotècnia, des d'anar-la a buscar als punts corresponents fins a aprovisionar aquest dimonis enmig del Correfoc.